Des de finals de s. XIX, la pedagogia llibertària ha elaborat una crítica profunda a l’escola com a dispositiu de reproducció social i ha fet grans aportacions a la pedagogia moderna amb un sentit transformador i emancipatori. A Catalunya, les realitzacions més importants es van dur a terme durant el primer terç del s. XX, en què es van desenvolupar experiències com l’Escola Moderna de Francesc Ferrer i Guàrdia (1901)
i el Consell de l’Escola Nova Unificada (1936) dirigit per Joan Puig Elias, dos projectes que marcarien l’educació a nivell internacional per la seva capacitat de subversió de les polítiques educatives del moment i la seva rellevància social i pedagògica. Amb la recuperació de fites com aquestes, en aquest seminari ens proposem fer una aproximació a la pedagogia llibertària a Catalunya des de finals de s. XIX fins avui, a través dels seus pedagogs i realitzacions, contribuint al debat pedagògic actual des d’una perspectiva crítica.
