La noció de via es refereix a l’antic mot xinès tao i, tot i que pren especial rellevància en la tradició daoista, del qual en deriva el nom, ha estat també influent en altres escoles de pensament de l’Àsia Oriental. Sota la influència de les idees budistes, per exemple, es va desenvolupar al Japó com a concepte artístic. A la llum d’aquesta noció, entesa com a procés de coneixement, formatiu i transformador, reflexionarem sobre un model de saviesa que no s’esgota en el pensament discursiu sinó que posa l’accent en l’experiència corpòria i que, d’acord amb el supòsit de la unitat de cos i ment, no dissocia
teoria de pràctica, paraula de silenci o raó de sentiment. L’aprenentatge com a via es presenta com a expressió d’una continuïtat entre naturalesa, art i vida quotidiana.
